Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645),fou un dels més destacats de la literatura espanyola, ubicat dins l’època coneguda com al Segle d’Or. Malgrat haver escrit tant narrativa com teatre, Quevedo és molt més conegut per la seua part poètica, de la que es conserven al voltant de mil poemes.

Quevedo, de família aristòcrata, es va iniciar en el món de la literatura amb obres satíriques i burlesques com ara “La vida del Buscón llamado don Pablos” o “Los Sueños” (composats entre 1605-1622) que són diverses peces basades en els desenganys que va patir por aquells anys.

La seua amistat amb Lope de Vega i Miguel de Cervantes era coneguda per tothom, com també ho era la forta enemistat que sempre va tenir amb altre escriptor rival: Luis de Góngora.

Els seus millors poemes mostres la desil·lusió i la malenconia pel que fa al temps i a la mort, eixos centrals de la seua reflexió poètica.

A continuació, algunes de les seues millors frases:

  • “Aquell qui vol d’aquesta vida totes les coses al seu gust, tindrà un disgust”.
  • “Ningú no ofereix tant com aquell que no complirà”.
  • “La supèrbia mai no baixa d’on puja, però sempre cau d’on va pujar”.
  • “Les paraules són com les monedes, que una val per moltes com moltes no valen per una”.
  • “Pensant en el pitjor, gairebé sempre s’encerta”.
  • Per a la nostra cobdícia, el molt és poc; per a la nostra necessitat, el poc és molt”.
  • “L’amic ha de ser com la sang, que acudeiz després de la ferida sense esperar que el criden”.
  • “Els que s’estimen de cor, només amb el cor es parlen”.