Gregorio Marañón y Posadillo (Madrid, 1887 – 1960) va ser un metge i assagista espanyol. Va estudiar en la Facultat de Medicina de Madrid i es va licenciar en 1909 i va ser doctor el 1910.

Santiago Ramón y Cajal va ser un dels seus professors, el qual es va convertir en una constant referència intel·lectual i moral per a ell.

Marañón va ser un important difusor espanyol del psicoanàlisi i de les teories psicosexuals de Freud. De fet, va ser l’únic metge espanyol important que el va conèixer personalment i un dels pocs biòlegs que fou considerat seriosament pels primers psicoanalistes.

A nivell filosòfic, va pensar que el psicoanàlisi i l’endocrinologia, la seua especialitat, eren tasques complementàries,  ja que les dues perseguien establir la idiosincràsia de l’home.

El 1931 va fundar l’Institut de Patologia Mèdica i va ser elegit Diputat per a les Corts Constituents republicanes. Un any més tard va ser anomenat catedràtic d’Endocrinologia. En els darrers dies de 1936, a causa de la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se a París fins el 1943, quan va tornar a Madrid.

El 1945 va resoldre la qüestió de la seua reincorporació a la docència de l’Endocrinologia.

Durant la seua carrera professional es va interessar per la història i l’estructura de la ciència. Com a escriptor va destacar en el camp de l’assaig, la biografia i la historiografia.

A continuació, més cites interessants de Gregorio Marañón:

– Treballar sense presses és el major descans per a l’organisme.C

– Cap dels dos sexes no és superior o inferior a l’altre. Són, simplement, diferents.

– El pitjor del pillastre és que les picardies que s’inventa són jocoses, cauen simpàtiques i semblen perdonables..