CC.OO. felicita a les treballadores i treballadors del sector que amb la seua mobilització, que de ben segur haurien sigut capaces de mantindre més temps, han fet possible un principi d’acord que ni manté totes les condicions de l’acord sectorial anterior, ni aconsegueix increments veritablement significatius.

Característiques:

Vigència de l’acord: Des del 2018, fins al 2023. Sis anys, són molts mes del que habitualment se signen, i garanteixen la pau social durant un llarg període a les empresa i a la Generalitat, segons CCOO. Però només els quatre primers van a càrrec dels actuals empresaris. Perquè una l’any 2022 i 2023 (ja finalitzada l’actual concessió), serà la Generalitat qui haurà de
pagar l’increment als nous contractists.

Increments: Els quatre primers anys (2018/20121) l’increment total serà de el 11,50% i el 13,25% (depenent de si es té o no ja millorat el salari base per conveni d’empresa). Això dóna un increment mitjà del 3% per cada any de vigència (just l’acordat
com a norma general recentment amb la CEOE). Els altres dos anys els increments seran del 5´5% i del 6,5%, no entenem perquè aquests dos anys que no li costaran un duro als empresaris, i que van a càrrec de la Generalitat l’increment no ha sigut molt superior, per a així realment començar a equiparar-nos de debò al que es cobra en altres comunitats.

Les hores de presència: Es renuncia al manteniment de l’antiguitat per al seu càlcul. Es declaren voluntàries.Quan no ho han sigut. Però a partir d’ara es converteixen en obligatòries almenys 20h mensuals.

L’antiguitat: Es comença a generar a partir del 2019, perdent-se en conseqüència tota aquella que no s’ha percebut en les empreses amb conveni propi. Si bé es mantenen els complements ad personam que s’han anat percebent aquells als quals se’ls va congelar fa ja quatre anys.

La jornada: Es mantenen les jornades diàries de 6h. Els excessos (h.extres) es compensaren o abonaran incrementades en un 20%.

Comisions Obreres es fa aquestes preguntes: “És aquest l’acord que els treballadors esperàvem i ens hem guanyat després
de deu dies de vaga? On està el reconeixement del TES?. S’haurien d’haver exigit més increments als empresaris els 4 primers anys i molt més increments a la Generalitat els dos últims? Si hagueren deixat participar en la negociació als altres
sindicats que secundem la vaga, el resultat haguera sigut un altre? Perquè no s’acorda no descomptar els dies de vaga, com si s’ha fet en altres conflictes? Ha de ratificar-se aquest principi d’acord?