Acaben de fer-me xorrant. Sí. Un cotxe ha passat a tota velocitat pel meu costat i, per a una vegada que plou, ha alçat una palmera d’aigua que m’ha banyat tota!

Plou a Monòver

Supose que hauria una persona molt simpàtica i cívica conduint a dins del cotxe que, sense adonar-se’n ha xafat l’accelerador i ha passat com un piulo per un carrer del centre del poble sense vore que jo hi era a la vorera.

I és que HUI PLOU. Això sí que és notícia. Per fi les previsions de pluja de l’Agència Estatal de Meteorologia encerten per aquesta zona, ja que porta setmanes anunciant algun percentatge de pluja i mai arriba ni una gota. Per a hui, a banda de la brusca baixada de temperatures que s’espera, existeix un 100 per cent de provabilitat de que ploga durant tot el dia.

Ara feia molt de temps (massa) que no plovia i quan ho fa ens fa il·lusió! Però més enllà de la il·lusió està la necessitat dels camps, de l’atmosfera i dels cultius d’aquestes dates. La setmana passada vèiem algunes varietats de flors que s’han fet un embolic i estan florint ara, quan la seua floració sol dur-se a terme a la primavera. Els animals tampoc saben ben bé què fer… Emigren o es queden? On està l’hivern? A unes setmanes de Nadal i encara no hem canviat del tot l’armari ni hem tret els abric i les bufandes. Això és normal?

Vos deixe que reflexioneu.

Però abans d’acomiadar-me vull contar-vos una bona notícia: El forat de la Capa d’Ozó s’està recuperant i ja es troba en un minim històric. L’afamat Protocol de Montreal, un conveni basat en reduir la producció i el consum de substàncies que danyen la capa d’O zó, està fent efecte

La finalitat és ben ximple: recuperar la capa d’Ozó fins els seus nivells originals. S’espera que siga possible pel 2050, una meta que, contra tot pronòstic, s’està complint.

Com tot: Qüestió de voluntat.