La combinació de dos inhibidors de molècules ha demostrat un retard en el desenvolupament del càncer de pàncrees, segons conclou un estudi preclínic que va ser iniciat pel doctor Mariano Ponz-Sarvise, oncòleg de la Clínica Universitat de Navarra i investigador del CIMA, durant la seua estada com Clinical Fellow en Cold Spring Harbor Laboratory als Estats Units.

Aquesta investigació, publicada en l’últim número de la revista científica ‘Clinical Cancer Research’, continua amb la línia en càncer de pàncrees iniciada fa uns anys amb l’ús de models d’organoides (cultiu tridimensional de teixit) des del CIMA i la Clínica, dins del Programa de Tumors Sòlids.

Els investigadaors del CIMA i la Clínica pertanyents a la línia d’ús dels organoides: Dres. Irati Macaya, Rodrigo Entrialgo, Adrián Vallejo, Silve Vicent, Mariano Ponz-Sarvise; i avall Esther Blanco i Iker Feliu.

“El més destacable és que utilitzem un model d’organoides en el qual som capaços d’estudiar teixit normal i tumoral per a intentar buscar diferències, així com la combinació de fàrmacs que siga més eficaç contra el tumor”, ha explicat el doctor Ponz-Sarvise.

Fins al moment, era coneguda la implicació de les molècules MEK i AKT en l’activació de les cèl·lules tumorals pancreàtiques, però els tractaments no s’havien mostrat efectius a causa d’una tercera família molecular implicada, denominada HER.

A més, inhibir les tres molècules alhora generava una toxicitat elevada en fases preclíniques pel que, en l’estudi, els investigadors han analitzat les diferents combinacions entre elles a la recerca d’una solució igual d’efectiva però menys tòxica, ha destacat la Clínica Universitat de Navarra en un comunicat.

“Volíem veure si alguna combinació de MEK amb HER o de AKT amb HER era igual d’eficaç que la triple combinació, però sense produir aqueixa alta toxicitat. I el que hem vist és que la parella que millor funciona és MEK amb l’inhibidor de HER”, ha assenyalat l’especialista. “El que s’ha comprovat és que inhibir aqueixes dues molècules fa que el desenvolupament del tumor siga més lent. Fins i tot, en algun dels grups, clarament disminueix”, ha apuntat.

Segons ha indicat, la investigació encara es troba en fase preclínica, però aconseguir alentir l’evolució del tumor afavoriria que la supervivència del pacient fora major i obriria les possibilitats a poder beneficiar-se de nous tractaments o assajos clínics que en aqueix temps es desenvolupen.

SIS ASSAJOS CLÍNICS OBERTS

Des de la Clínica Universitat de Navarra han explicat que en l’actualitat, el càncer de pàncrees no és molt freqüent però la seua incidència i mortalitat ha augmentat en els últims anys, ja que es tracta d’un tumor molt agressiu. La dificultat d’un diagnòstic primerenc i la falta d’efectivitat en els tractaments actuals augmenten la importància de la investigació.

La Clínica i el CIMA tenen en aquests moments sis assajos clínics actius per a estudiar nous procediments que puguen millorar les opcions terapèutiques existents en aquest tipus tumoral. “Està present el tractament estàndard, que és la quimioteràpia, i s’estudia la seua combinació amb immunoteràpia i teràpies dirigides”, ha assenyalat el doctor Ponz.

 

Els assajos oberts estan dirigits en funció de les diferents situacions clíniques, a pacients metastàsics que inicien quimioteràpia, pacients metastàsics que ja han rebut tractament i pacients que no són quirúrgics, però que tenen el tumor localitzat.

L’objectiu és estudiar quina combinació terapèutica obté bona resposta i quins pacients podran beneficiar-se d’això. “Ara mateix la resposta a la immunoteràpia en tumors de pàncrees està sent discreta, excepte un xicotet subgrup en el qual està ben definit poden respondre. Però, en general, per si sola no està sent eficaç i per això cal fer combinacions”, ha subratllat.

Finalment, en l’assaig dirigit a pacients sense metàstasis s’està investigant l’ús combinat de la quimioteràpia amb una tècnica localitzada d’ones electromagnètiques.

Una teràpia específica que busca interrompre la divisió cel·lular i inhibir el creixement del tumor. “L’objectiu és veure si podem aconseguir que aqueixos tumors siguen resecables i puguen ser candidats a cirurgia”, ha detallat l’especialista.