«No estamos tan bien. Nacer, crecer y vivir fuera de la norma en España», de l’Editorial Planeta, és un llibre necessari, valent i realista fruït de l’esforç, la investigació i les vivències del periodista monover Rubén Serrano.

Rubén Serrano és periodista especialitzat en cultura, gènere, LGTBI. La veu jove més potent del moviment LGTBI+ a Espanya.

En aquest llibre, Rubén narra com els espais com ara el col·legi, l’oficina, l’hospital, els jutjats, el carrer o, fins i tot, l’intimitat de la casa, continuen estant condicionats per un món que jutja les posicions sobre gènere, amor i sexualitat. Al llibre, primera obra de Rubén Serrano, s’aprecia com els protagonistes veuen com els espais abans esmentats segueixen condicionats per un món que els jutja constantment, els assetja.
















Es tracta d’un gran reportatge sobre la violència que encara, a dia de hui, acompanya a un gran col·lectiu social denominat LGTBI+.

Rubén Serrano ha fet un gran reportatge d’investigació sobre crèixer i viure sent queer a l’Espanya actual.

Rubén Serrano, periodista monover – Foto: Cristina Tomàs.

Rubén Serrano ha explicat a La Teua Ràdio com ha sorgit la idea i la necessitat de crear aquest llibre que va nnàixer l’agost de 2018, quan va explotar el moviment MeQueer a les xarxes socials. I és que dins d’aquell moviment, «milers de persones a Espanya i, després també fora d’Espanya, van compartir denúncies i històries d’agressions i discriminacions per ser gays, lesbianes, transexuals, bisexuals… i una mica d’aquella denúncia col·lectiva va sorgir l’idea de fer aquest llibre».

Al cap i a la fi «aquest llibre és una fotografia del que suposa ser una persona LGTBI+ actualment a Espanya». Un mapa de violències.

«No estamos tan bien» està dividit en 8 espais que tots travessem diàriament com ara les escoles, la casa, el carrer, el treball, els metges… i es converteix «en la demostració de què la violència que rebem les persones LGTBI+ a Espanya en 2020 continua sent sistemàtica, crònica, històrica, no ha canviat, continua repetint-se i, encara que sí que és cert que ha hagut una mica d’avançament legal, és a dir, ens podem casar, podem adoptar i canviar part de la documentació al registre civil. Malgrat això, no ha anat acompanyat d’un canvi social. No serveix de res poder casar-se i adoptar si encara estan apallissant persones al carrer i enviant-los als hospitals».

Rubén Serrano porta dos anys investigant i recopil·lant informació per tal de publicar aquesta obra, «no solament entrevistant i redactant el text, sinó que han estat dos anys de lectures d’articles, de llibres, d’escoltar ràdio, d’anar a xerrades i conferències, de contactar amb associacions i conèixer testimonis, de viatjar…», com destaca l’autor.

Publicitat.

Amb aquest llibre «he volgut demostrar la realitat que viu aquest col·lectiu, perquè ‘No estem bé’ si la violència continua vigent i si, fins i tot l’autoritat, que ens hauria de protegir, ens humilia i maltracta obertament, com va ocórrer a Benidorm, un dels casos més evidents, amb l’assetjament d’uns policies a una dona trans».

Així, es reivindiquen diverses qüestions: «no només que la nostra queixa és legítima, sinó que ‘ja està bé’ de conviure amb el silenci i amb el mantra de que ‘estem bé’, perquè no és cert». Per aquesta raó, «per a mi era molt important que el llibre reflectira la situació espanyola actual, és a dir, que a l’obra hi parlen persones migrants, refugiades, amb diversitat funcional, persones de Monòver, de Madrid, és a dir, tant de poble com de ciutat, persones joves i majors, que han viscut el Franquisme i que ara, al 2020, veuen com el sistema capitalista porta a una escletxa de classes bestial». Tot això, per tal de demostrar que «tot es repeteix i que el que va passar una persona gay als 60, ara és diferent, però la violència és la mateixa i, a més a més, continuem tenint por d’explicar a les nostres famílies quina és la nostra identitat sexual».

Portada del llibre de Rubén Serrano «No estamos tan bien».

 

Pel que fa a què destacaria Rubén Serrado del seu llibre, ha contestat a La Teua Ràdio, que allò peculiar i que el fa diferent és precisament «poder conèixer què va sentir una xica lesbiana al seu poble quan tenia 14 anys i no coneixia cap referent i no podia comentar-ho a cap persona, fins i tot, tenia por de parlar-ho amb els seus pares i amics». Això demostra el que «vam sentir a les escoles i instituts: un assetjament constant i un silenci cap a les nostres vides, una qüestió molt interessant: que ens diguen que per ser lesbiana, gay o trans això no serà cap obstacle per a tu al món».

Rubén Serrano destaca com és d’important mostrar referents als xiquets, tant a casa com a les escoles. Que coneguen que «hi ha polítics que ho són, escriptors, actrius…i que això no ens detendrà».

Un crit «necessari» igual que també «posar sobre la taula altra realitat: què suposa ser una persona intersexual a Espanya?, com t’afectarà això a nivell mèdic i psicològic o quina és la realitat de les persones trans actualment a aquest país i què suposa anar-te’n del teu país fugint i arribar ací i trobar-te un racisme sistemàtic».

Aquest llibre és una manera «de posar la lupa sobre unes realitats que estan, però que sovint no veiem al dia a dia».

«No estamos tan bien» és un llibre per a tothom. Perquè el que allà es narra «ocorre a les nostres cases i als carrers, a nosaltres i als nostres amics».

Finalment, La Teua Ràdio ha volgut conèixer quins són els projectes de futur que té Rubén Serrano ara per ara i no són altres que «donar-li tota la vida possible a aquest llibre perquè l’únic que vull és que arribe llum. M’encantaria que la ministra d’Igualtat el llegira i després descansar. Continuar col·laborant en À Punt Ràdio, així com seguir escrivint a mesura que el ritme tan frenètic que ens exigeix el dia a dia m’ho permeta».

Rubén Serrano és monover i periodista especialitzat en realitat LGTBI+, génere, VIH, cine i televisió, així com l’impulsor del #MeQueer a Espanya. Escriu habitualment a eldiario.es i El Salto Diario, encara que la seua signatura apareix sovint a mitjans com ara EFE, Cadena Ser, PlayGround, Público i Indiespot, així com a les antologies Vagos y maleantes i Asalto a Oz. Cada mes repassa l’actualitat LGTBI+ a Ràdio Primavera Sound.

Notícies relacionades: