Hui, dimecres, 16 de setembre, M. Reme Silvestre, artista contemporánea monovera, inaugurarà nova programació d’exposicions de la temporada 2020 a Palma de Mallorca amb la seua obra titulada […] passar, rebre, fer i desfer […] a la galeria Fran Reus, al circuit de La Nit de L’Art, com ha explicat l’artista a aquest servei informatiu.

Aquest títol «es deu a un fragment del llibre ‘Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno’, de la teòrica feminista multiespècies Donna j. Haraway, qui ens situa​ enmig de l’actual devastació ecològica en augment constant per a oferir-nos altres maneres de reconfigurar les nostres relacions amb la terra i els seus habitants. Segons Haraway, aprendre a seguir amb el problema de viure i morir junts en una terra ferida, afavorirà un tipus de pensament que atorgarà​ (tant a vides humanes​ com no-humanes) els mitjans per a construir futurs més vivibles», explica Silvestre.

Publicitat

 

Així, en paraules de l’artista monovera, aquest «és un​ projecte instalatiu​ site-specific que he desenvolupat expressament per a l’espai -1 de la galeria​ Fran Reus». Es tracta d’una​ proposta «que explora el tacte i el contacte com a formes de transmissió, i que redirigeix l’atenció a la pell i al molecular, en un intent de situar les contradiccions i conflictes de la idea de vida saludable en la narrativa del neoliberalisme, que organitza cossos, cures i afectes».

Per tant, «és un projecte sobre el cos, on aquest es dissol tant físicament com conceptualment per a quedar reduït a uns fragments elementals que el presenten vulnerable i a la mercè dels processos culturals i de consum del capitalisme tardà», tal com apunta Andreu Porcar, encarregat d’escriure el text que acompanya la mostra.

Què podran vore els assistents?

«Voran una estructura geomètrica amb acabat d’alumini que consta d’un entramat de perforacions, el patró de les quals respon al disseny d’un embellidor de desguàs. Aquesta estructura se situa sobre un paviment embuatat de PVC», com explica M. Reme Silvestre.

De fet, «serveix de punt d’ancora entre els elements de l’exposició ja que fa referència a un espai humit -per exemple, la dutxa d’un gimnàs- on s’escenifica l’acatament a les polítiques de control del cos, un espai on també tenen lloc els processos microscòpics que erosionen, modifiquen i colonitzen el cos».

Finalment, «es presenten una sèrie de caputxes-atuells com a metàfora del cos-recipient on ocorren processos biològics i químics, on s’emmagatzema i transmet informació. Són caputxes de material tècnic esportiu solidificades amb resina i parafina i tenyides amb Blava de Metilé, en referència als processos on es preparen mostres de teixit biològic –extretes mitjançant rasurat de capa superficial de la pell– per a identificar infeccions bacterianes: la mostra s’encasta en parafina o resina i es talla en capes fines que posteriorment es tinyen amb substàncies com el Blau de Metilé i s’observen amb microscopi».​

Crèdits: Estudi microbiològic de Queratolisis Punctata (malaltia bacteriana que provoca clotets superficials en l’epidermis de l’ésser humà per excés de sudoració o hiperhidrosis).

«Trobem en aquestes caputxes altres elements com l’àcid bòric, que s’utilitza per al control de microorganismes i tractament de​ la hiperhidrosis, o el gel de sílica, utilitzat per a l’absorció de la humitat. Les peces també presenten material biològic: pèls, restes de pell morta o perforacions fruit de l’erosió provocada per microorganismes que ocorre en mitjans aquàtics».

El projecte planteja una confluència d’allò biològic amb allò tecnològic i científic, «d’una manera bruta, mesclada i no jeràrquica, on els diferents materials conviuen en un mitjà híbrid igual que els éssers, -humans o no, visibles a simple vista o microscòpics, vius o no- es mesclen en una massa informe i acrítica que és conseqüència de la història evolutiva i l’única fi de la qual és la perpetuació biològica».

El tractament dels materials que planteja M. Reme Silvestre unifica dos vessants:

Per una banda, la de la materialitat significada, els materials fan referència a processos externs a l’art en els quals participen, ja siga per les seues qualitats conceptuals, físiques o químiques, així com les seues aplicacions funcionals; i, d’altra banda, la de la representació figurativa, els materials construeixen objectes i idees que ens remeten a elements estranys o comuns de la nostra quotidianitat.

El projecte és una «superposició d’estrats que allibera al cos de la seua unitat i les seues dimensions físiques».

Presenta imatges microscòpiques, referències als volums corporals però des de la seua absència (caputxes), així com referències als espais que habita i que ho modifiquen (dutxes, gimnàs). És una des-construcció que se serveix del canvi d’escala (el zoom, el tecnològic) i de les referències creuades (cos físic, espai) per a indagar en possibilitats de representació abstracta que dilaten la idea de cos, un cos que és lloc d’emmagatzematge, transmissió i intercanvi d’informació i que està subjecte i és conseqüència de les estructures de poder i els mecanismes de control que dissenya el bio-capitalisme.El cos «controlat pels interessos de mercat, que adopta noves formes i amplia els seus límits per a emmotlar-se a unes exigències de productivitat cada vegada majors. Un ideal asèptic d’alt rendiment que exigeix controlar i domesticar les funcions corporals per tots els mitjans necessaris: l’exercici, la química, la cirurgia i el digital«.

[…] passar, rebre, fer i desfer […]és un treball d’escales, tant pel físicament escalable, com són la referència al cos en la seua grandària real –o la pròpia presència del cos de l’artista o del públic– en contraposició a la presentació de fragments del mateix ampliats milers de vegades per un microscopi; així com pel globalment escalable: fer evident com els processos macroeconòmics i la pressió dels mercats -a través de la publicitat, a través de les polítiques de salut públiques, entre altres- afecten de manera real a l’individu i en conseqüència al seu cos, de la mateixa manera que el propi cos es relaciona i afecta mútuament amb tot un entorn microscòpic que habita i del qual també és amfitrió.

 

Crèdits: Simulació digital de la vista cenital del projecte […] passar, rebre, fer i desfer […] a la Galeria Fran Reus (Palma).

M. Reme Silvestre porta tres anys treballant amb la galeria mallorquina

Fa tres anys que «treballe​ amb la galeria mallorquina «Fran Reus«, amb la qual des d’aleshores he mostrat el meu treball a la ArcoLisboa (Lisboa), La Casa Encendida (Madrid),​ Estampa Contemporary Art Fair (Madrid) o Sunday Contemporary Art Fair (Londres). Ja porte dos projectes desenvolupats a l’espai que aquesta galeria té a Mallorca i en aquesta ocasió​ em van proposar una tercera mostra:​ elaborar un projecte que suposara la primera exposició que obrira​ el circuit de La Nit de L’Art i la nova programació de la temporada 2020″.
Aquesta exposició es pot visitar durant La Nit de l’Art els dies 16,​ 17, 18, 19 i 20 de setembre de 12 a 18 h, o bé després d’aquestes dates per cita prèvia escrivint un email al correu de la galeria.

M Reme Silvestre (1992) © Alex Vicent.

Projectes per al futur pròxim

Just ara acaba el projecte «I no tota», una instal·lació dissenyada específicament​ per a «Box27», «una vitrina oberta al carrer que forma part del Centre cultural «Casal Solleric» (Passeig del Born, 27, 07012 Palma, Illes Balears), i on em va convidar a participar Tolo Cañellas, comissari d’art que s’encarrega de la programació de Box 27″.​
El 25 de setembre s’inaugura​ «Territorio i refugio», «una exposició col·lectiva​ a la galeria valenciana Luis Adelantado on participe amb obra meua junt al treball dels artistes​ Rosana Antolí, Lucia C. Pino, José Luis Cremades, Nuria Fuster, David Lerones, Marta Negre, M Reme Silvestre, Anna Talens y Nelo Vinuesa·.
Al novembre d’aquest any està previst inaugurar un projecte individual a l’espai Pols (espai​ d’art a València iniciat per​ Carles Àngel Saurí, Néstor García Díaz i​ Paula García-Masedo​ Fernández,​ amb​ la​ vocació​ de ser un lloc de​ trobada​ de​ distints llenguatges​ artístics,​ la performance i​ la​ paraula).
Al desembre obrirà les portes a​ Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona,​ «l’exposició col·lectiva dels artistes que hem estat sel·leccionats​ al Premi Miquel Casablancas 2020″.
I per al febrer de 2021 participaré a la fira Arco (Madrid) juntament amb l’artista Bel Fullana, de la mà de la galeria Fran Reus.​

Crèdits: ¿Sabes cómo disponer de un cuerpo? II, 2020. Intervención efímera consistente en la aplicación de gel de ultrasonidos terapéutico sobre cristal de vano del espacio donde se muestra. Medidas variables según instalación. 1/2

  • BIOGRAFIA
M. Reme Silvestre és una monovera afincada a València que ha presentat la seua obra arreu el territori nacional i, fins i tot, internacional, com ara, Lisboa, Londres o a Itàlia.
Ha rebut diversos guardons com ara el Premi d’Adquisición Colección DKV, dins Abierto Valencia 2017 i ha estat finalista del Premi Miquel Casablancas el 2020 i el 2017.
A més a més, coordina el Grup d’Investigació adscrit al cicle exposiciut anual «Totalidad e infinito» i, des de 2017, co-dirigeix el projecte editorial d’art Papel Engomado.