El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s’expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer.

En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè una altra llegenda diu que la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se.

Sant Valentí es va triar en honor a dos sants diferents que fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. De fet, se’n sap ben poc d’aquests sants i s’ha dubtat que siguin més d’un, que la tradició ha duplicat, o que, fins i tot, tinguen caràcter llegendari.

El 1969, per no haver-hi proves fefaents de l’existència del bisbe de Terni, va ésser suprimit del calendari catòlic dels sants, mentre que s’hi mantenia el màrtir romà, però continua essent al Martirologi romà com a objecte de veneració.

La festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I. Cal dir que la creació d’aquesta festivitat pot haver estat un intent d’eliminar la celebració de les lupercàlies, festivitats paganes celebrades el 15 de febrer, com diuen alguns. No hi ha, per tant, vinculació entre el patronatge dels enamorats i les festes romanes.

De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l’Edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l’emperador Claudi II. En tot cas, el patronatge sobre els enamorats no s’estableix fins al segle XVIII a Anglaterra.