Hui és Dimecres Sant dins la commemoració de la Setmana Santa a Monòver.

I, en condicions normals, hui haurien processionat dues tradicionals Confraries monoveres: Nostra Senyora dela Soledat i Nostra Senyora dels Dolors.

Des de fa anys, ja és una tradició que aquest dia amdues Germandats recórreguen els carrers de Monòver alhora i, a un moment concret de l’itinerari, protagonitzen un encontre molt emotiu i seguit per gran part de la població.

Així, hui a partir de les 22h de la nit hauria començat la processó que havia d’haver eixit des de la parròquia de Sant Joan Baptista de Monòver primer amb l’eixida de la Soledat i, mitja hora més tard, la Dolorosa.

Publicitat.

Per la seua banda, la Confraria Monovera coneguda popularment com “la Dolorosa” compta amb 356 confrares i es remunta al 1946. Una vegada finalitzada la guerra civil D. Aureliano Sanchiz i D. Hermelando Corbí van fundar la Confraria i, un any més tard, el 1947, D. José María Alarcón, escultor monover afincat a Madrid on impartia classes a la Universitat d’Aranjuez, va rebre l’encàrrec de realizar la talla de la que hui en dia és la seua Imatge Titular.

La talla escenifica el descendiment de Crist, on es reflexa el moment en què Jesús és baixat de la Creu i cau als braços de Maria realitzada pel monover José María Alarcón el 1946. Tallada en fusta policromada en colors verds, crus i rojos,a mb una gran naturalitat del color.

El Tron és de fusta de caoba de la Índia, tallat a mà formant motius vegetals.

La Dolorosa processiona cada any també el divendres sant participant a la processó del Sant Soterrament amb la resta de confraries de Monòver.

Des de la seua fundació i fins ara, les diferents directives i confrares continúen treballant i esforçant-se any rere any per a que la Confraria de la Nostra Senyora dels Dolors siga un dels pilars fonamentals de la Setmana Santa a Monòver. El seu actual Germà Major és Juan Carlos Vidal Pardo.

Foto: Francisco Jaén.

Pel que fa a la Soledat, aquesta Confraria monovera va estar fundada el 31 de gener de 1943, quan sis veïns de la ciutat es van reunir a la sagristia de l’Església de Sant Joan Baptista i, juntament amb el cura Pàrroc D. José Buhigues, es va procedir a constituir la Confraria de Nostra Senyora de la Soledat de monòver.

El Germà Major va ser Joaquín Palomares Vidal.

El 1945 es va presentar l’Estandarte adquirit per la Confraria i confeccionat per Remedios Rico, Catalina Maestre i Elena Albert, aprovant que s’estrenara la processó del Divendres Sant encarregant al Germà Major que fera present a les dones l’agraïment  de la Confraria.

El febrer de 1946 van finalitzar les obres a l’altar on hauria de posar-se la imatge de la Soledat a l’Església Arciprestal de Sant Joan Baptista. Un altar de marbre blanc i negre, colors que identifiquen a la Confraria monovera i, en la part central, l’hornacina per a la titular.

El mateix any, el Germà Major, va exposar la conveniència de transformar les andes existents en carrossa i es va fer un gran esforç per a que l’any següent la Soledat ja processionara en la nova carrossa.

El seu Germà Major actualment és Francisco Jaén Mira i la confraria compta amb 447 confrares a dia de hui.

La Soledat processiona Dimecres i Divendres Sant. 

El seu hàbit és de color negre, com ho és també la capa, amb voltes en raso blanc i una insígnia mariana brodada al lateral esquerro, un faixí blanc i un caputxo negre també amb la insignia mariana en blanc.

Al pit penja un medalló amb l’emblema de la Confraria. Per la seua banda, les “mantellines” porten les peinetes de carey, mantilles de blonda, vestit de rigurós dol amb una “Maria” al pit, portant entre les seues mans el rosari, un siri roig i guants negres.

La Soledat és una talla de vestir de meitat del segle XVIII, d’autor desconegut, recuperada després de la Guerra Civil. Va vestida amb un manto en terciopelo negre brodat en plata i porta a les seues mans la corona d’espines i els tres claus de Crist.

Les andes de fusta de cedre recoberta en pà de plata, van ser tallades l’any 2004 pel Taller d’Art regiliós Salmeron S.L. a Socuéllamos. Un tron remanat per quatre candelabres metàl·lics amb guardabrises. Portat per 40 costalers a l’estil malagueny.

Foto: Francisco Jaén.