La matinada del pròxim diumenge entrarà en vigor l’horari d’hivern, per la qual cosa s’haurà de retardar els rellotges una hora.

Així, a les tres de la matinada tornaran a ser les dues.

Aquest canvi horari ve marcat per una directiva europea que afecta a tots els Estats membres de la Unió.
















D’aquesta manera començarà una nova temporada en la qual els dies seran més curts perquè es farà de nit abans i, per la qual cosa, la llum natural serà més escassa.

Però any rere any sempre es repeteix la mateixa pregunta: per què es duu a terme aquest canvi?

Doncs bé, segons estimacions de l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia el potencial d’estalvi en il·luminació a Espanya pel canvi d’hora pot arribar a suposar un 5% del consum elèctric en il·luminació, equivalent a uns 300 milions d’euros.

Publicitat.

 

Aquesta mesura no solament s’adopta a Espanya, sinò que es duu a terme a uns 70 països arreu el món.

El Japó és l’únic país industralitzat que no s’ha adaptat encara a aquesta normativa.

Per tal de determinar el moment oportú dels canvis horaris s’ha tingut en compte el fet de que a Espanya hi ha dues hores oficials, una per a la Península i les Balears i l’altra per a les Illes Canàries.

Així, mitjançant un Real Decret de 2002 es recull aquesta circumstància per tal d’agarantir que la modificació  horaria s’efectuarà al mateix instant en tot el territori nacional, la qual cosa contribueix alhora a preservar la simultaneïtat del canvi en el conjunt de la Unió Europea.

I és que sempre que arriba el moment del canvi d’hora surten les típiques polèmiques al respecte com és el cas de si aquest canvi realment és efectiu i si afecta a la salut de les persones.

És ben cert que aquest estalvi abans esmentat és molt important pel que fa a l’assumpte econòmic de l’electricitat, però també és cert que l’estalvi és més destacat amb el canvi d’hora del mes de març, ja que ara es tracta de tornar «a l’horari normal».

Això no significa que aquest canvi no faça també que s’estalvi energia, ja que si es continuiara amb l’horari d’estiu no es faria de dia fins passades les 9 del matí, un moment en el qual la majoria de centres de treball i indústries ja estan oberts des de fa hores.

Per tot això, el que es persegueix és fer coincidir al màxim possible les hores de llum solar amb l’horari laboral per tal d’aconseguir majors estalvis energètics i, a més a més, reduir també les emissionis de gassos contaminants.

Pel que fa a la salut, doncs, els experts asseguren que els efectes sobre l’organisme són escassos i no solen anar més enllà de trobarnos més cansats o irritats durant tres o quatre dies, mentre que els ritmes cardíacs, cicles d’al voltant de 24 hores, mentre les quals els òrgans desenvolupen les seues funcions, es reajusten.

I és que aquesta pràctica d’endarrerir una hora el rellotge a l’hivern i adelantar-lo a l’estiu es va generalitzar de forma desigual a partir de 1974, en produir-se la primera crisi del petroli.

D’aquesta circumstància alguns països van decidir avançar el rellotge una hora per poder aprofitar millor la llum del Sol i gràcies a això consumir menys electricitat i il·luminació.

És més endavant, el 1981, quan s’aplica com a Directiva i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons explica el Ministeri d’Indústria.

Per la seua banda, la Comissió Nacional per la Racionalització dels Horaris Espanyols, entitat que tracta de conscienciar a la societat sobre el valor del temps i la importància de la seua gestió, sosté que el retard dels rellotges per tal de situar-se una hora per davant de la solar no té cap sentit si no s’articulen mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Des de l’Entitat sense ànim de lucre asseguren que aquesta mesura no tindrà els efectes oportuns que persegueix a no ser que estiga acompanyada d’accions reals per optimitzar els horaris.

El que queda clar és que el pròxim diumenge tindrà 25 hores. Així, dormirem una hora més.