Més de tres anys han passat des que un grup de 10 famílies del paratge natural Chargo Amargo, a Monòver, iniciaren la seua lluita.

Una lluita en forma d’escrits, denúncies i queixes relacionats amb els abocaments continuats d’aigües fecals que arriben a la vora de les seues vivendes i que no els permeten desenvolupar amb normalitat la seua rutina diària, ja que poden provocar conseqüències «molt greus tant per a la salut com per al Medi Ambient», com lamenten els veïns afectats a La Teua Ràdio.

Cal destacar que aquest paratge es troba a l’entrada de Monòver per Elda, a l’esquerra de la carretera CV-83.

 

Vint anys arribant aigües fecals a Charco Amago

El problema es remunta a fa 20 anys, «quan es va construir una estació de bombeig a la ciutat, que pertany a la Mancomunitat, per a ajudar a que l’aigua del clavegueram monover arribara fins a l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR)», expliquen.

La base d’aquest problema recau en que «Monòver no disposa d’una xarxa separada per a les aigües pluvials i tot arriba a la mateixa tubería de clavegueram públic».

«Afortunadament, a Monòver no plou molt sovint, però si ho fa amb força, per la qual cosa, el diàmetre del clavegueram públic soporta fins a un límit i el bombeig es desborda«, apunten. A més a més, «fa uns anys es va posar un aliviadero, amb tubos d’uns 300m, per tal de parar l’aigua que hi passa quan es fan maniobres de neteja o desembós».

No obstant això, «l’ús que es fa d’aquest aliviadero no és el correcte»·, com apunten els veïns, «ja que aquests tubos arriben fins a un petit brollador d’aigua salada a la rambla que fita amb les nostres cases i totes les aigües brutes, fecals, que hi passen, sense filtrar, arriben allà, a l’altra banda de les nostres valles. El seu ús s’hauria de limitar a les aigües pluvials».

Les famílies afectades en aquest problema han posat de manifest aquestes consideracions en reiterades ocasions des del 2017″ a totes les Administracions que podrien estar implicades, com ara, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és el titular la de la rambla, la Mancomunitat, que és el responsable del problema, i a la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Monòver, per permetre que aquest abocament continue any rere any».

 

La voluntat de les deu famílies que s’han mobilitzat d’acabar definitivament amb aquest problema «ens ha fet tenir despeses econòmiques importants per tal d’aconseguir que es faça complir la llei i hem acudit a un advocat expert en la matèria», expliquen.

Així, davant la falta de resposta de les Administracions competents «hem decidit presentar una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient per tal de comprovar si aquesta situació podria arribar a ser un delicte contra la salut o, per altra banda, un delicte contra el Medi Ambient».

Documentació i presa de mostres del lloc de l’abocament davant un notari

A principis del mes de juliol, quan van iniciar aquest procés, experts d’un laboratori «van venir a Charco Amargo per tal de arreplegar mostres de manera objectiva que determinaren la procedència d’aquestes aigües«.

Es va dur a terme «una prova de traçabilitat: les mostres han de tenir una cadena de custòdia, un tècnic ho certifica i no es desprecinta fins que arriba al laboratori». Aquesta prova «es va dur a terme davant el notari».

De fet, es van arreplegar mostres «de fangs, d’aigües i per a saber si havia restes de COVID-19, virus actiu, a les aigües».

«El presumpte denunciat havia d’estar avisat del que estàvem fent, però no sabíem a qui dirigir-nos». Per tant, «vam decidir anar a l’Ajuntament i informar al regidor de Medi Ambient».

Després d’un mes, aproximadament, «vam conèixer els resultats: no hi havia presència de virus COVID-19 actiu a les mostres, però sí van trobar la presència de la bactèria E-coli, present als mamífers i persones, que s’associa al trànsit intestinal, per la qual cosa, va quedar de manifest que l’origen d’aquestes aigües era fecal«. A més a més, «també es va apreciar la presència de metalls pesats com ara zinc, crom o seleni, potencialment arribats del Polígon Industrial».

Ara, després d’un estiu «patint les conseqüències de l’estancament d’aquestes aigües, amb plagues de mosquits que no ens permeten ni eixir al carrer, que ens provoquen picadures exagerades, canyes que se’ns claven a l’interior de casa, perquè hi ha una massa forestal molt gran, i olors insuportables», queden a l’espera de que la Fiscalia de Medi Ambient determine una solució. Els veïns «sentim decepció, perquè portem tres anys lluitant per a que es faça cumplir la legislació vigent i, fins i tot, ens hem hagut de gastar diners».

Els veïns insisteixen en que «nosaltres no volem que inhabiliten a cap persona ni pretenem que vagen davant un Tribunal, però necessitem que paren els abocaments fecals que portem patint durant 20 anys i que l’aigua que ixca, si escau, siga neta».

Com s’aconseguiria que l’aigua que va a Charco Amargo fora neta?

«Separant les dues xarxes, una per a aigües fecals i altra per a aigües pluvials, i eliminant l’aliviadero, ja que una estació de bombeig no necessita un aliviadero, perquè per ell no haurien de passar aigües fecals», expliquen els veïns a La Teua Ràdio.

Notícies relacionades: