Elena García es la presidenta de la Asociación de Altas Capacidades y Talentos de Alicante (ALASAC). Una jove associació que va nàixer fa dos anys i que tracta de ser el punt d’encontre per a xiquets, adolescents,  joves i adults amb altes capacitats cognitives i talents de la província, així com les seues famílies i professionals relacionats.

Perquè els xiquets i joves amb altes capacitats tenen necessitats específiques a les quals “cal dedicar-li temps i prestar-li atenció”, com explica García.

Podem trobar xiquets de tot tipus, assegura, “amb molta curiositat i ganes d’aprendre, estudiar, llegir, fer matemàtiques i amb moltes aspiracions, però també hi ha persones que necessiten que els donem la mà i els expliquem com fer les coses, perquè de vegades, no entenen què els passa”. Sovint, els xiquets amb altes capacitats “es desmotiven, no paren atenció i no volen seguir les normes de la classe perquè estan avorrits i no senten interés per allò que es parla a l’aula”.

Fins i tot, “podem trobar xiquets i xiquetes que es porten malament, que no fan cas i que pateixen bullying per part d’altres alumnes del centre, perquè se senten diferents i la resta també els veu diferents”

 

 

Cal destacar que, efectivament, aquests xiquets “dominen molt bé el llenguatge i raonen com persones més majors, per la qual cosa les seues explicacions o debats per a defensar-se poden ser confosos amb la mala educació”.

A més a més, solen tenir “un sentit de la justícia molt desenvolupat, així com la preocupació per la mort, que la senten com un adult”, aspectes que sovint “els fa patir”, perquè cal no oblidar que no deixen de ser menuts.

ALASAC té 150 famílies associades i diversos centres de la província ja els demanen informació i ajuda davant certes situacions que es plantegen a les aules. “Ens solen demanar recursos i consell de com actuar”.

La motivació d’aquesta pionera associació alacantina no és altra que “difondre el coneixement sobre la realitat que implica el fenòmen de les altes capacitats cognitives, amb totes les seues particularitats”.

Perquè el fet de tenir altes capacitats no implica que “hagen de traure sempre bones notes o tenir uns resultats excel·lents”, perquè no s’ha de confondre amb “l’alt rendiment”. Per una banda, pot haver “xiquets amb sis anys que encara no hagen aprés a llegir ni a escriure i que, en el moment en el qual ells decideixen llegir, ho fan de seguida. O també es pot donar la situació d’un altre que a la mateixa edat ja haja escrit un llibret”.

“No totes les persones amb altes capacitats han de ser, obligatòriament, precoços en l’aprenentatge”.

Segons explica Elena García a La Teua Ràdio, “en primer de primària ocorre un fet marcat: ja van al col·legi de majors i ja és el moment d’aprendre més coses, en relació als tres anys d’Infantil”. Als sis o set anys “ja estan desitjant saber més però en un mes s’adonen de que ja ho saben tot”. I es pot donar la situació de que “passen tota la Primària a un ritme lent, repetint coses que ja saben” i, en molts casos, cauen en «una profunda decepció i tristesa».

Davant aquest panorama i segons el perfil és quan pot aparèixer “la desmotivació”. Si el xiquet o xiqueta “és tranquil, bé; però si és actiu, pot portar-se mal fins al punt de que poden diagnosticar-li trastorns que no són”.

A poc a poc, com destaca la presidenta d’ALASAC, “aquests xiquets durant tota la Primària avorreixen l’escola i poden tenir problemes de comportament”.

I, ja a Secundària, “hi ha xiquets que continuen la trajectòria molt bé, sense problemes, però n’hi ha d’altres que formen part del 40% d’abandó escolar i tenen major possibilitat de tenir adiccions”. A més a més, «també poden tenir problemes psicosomàtics com ara dolors de panxa, rosegar-se les ungles en situacions d’ansietat, depressió, terrors nocturns i, l’ansietat de no saber com transmetre el que els ocorre, perquè ells mateixos tampoc saben què els passa».

 

 

Així, ASALAC organitza Tallers de Primària, “on els donem ampliació curricular, així com intel·ligència emocional, que és molt important, però sobretot, allò destacat és la socialització”. Perquè “hi ha 50 xiquets interactuant”.

En paral·lel, hi ha una Escola de Famílies amb psicòlegs que “els ajuden a entendre què està ocorreguent”, perquè de vegades els  pares no saben perquè el seu fill o filla es comporta així.

Per altra banda, ASALAC també ofereix Tallers de Secundària on treballen amb un grup d’uns 30 joves.

L’any passat “ens vam dedicar a anar per les escoles informant i vam trobar a gent amb moltes ganes de fer coses, però amb altres que no tant”. I, allò que destaca Elena García és que “la gent no ajuda en absolut, perquè  molts d’aquests xiquets es troben encara dins l’armari, dissimulant, amb por de ser diferents i sense atrevir-se a dir-li-ho a ningú”.

Elena García fa especial menció en la necessitat de que «els mestres i professors s’impliquen i adquirixquen la formació suficient, perquè moltes vegades creuen que saben com treballar-ho i cauen en falsos mites». Algunes d’aquestes errades generalitzades és pensar «que com que té altes capacitats ha de ser creatiu, saber dibuixar… Però pot ser a diversos nivells, com ara: creativitat per a crear un joc o qualsevol altra cosa». Aquesta situació provoca que els xiquets i xiquetes amb altes capacitats «no siguen acceptats com són i el procés de normalització d’aquestes persones es queda ja apartat».

Per tant, segons explica Elena García a La Teua Ràdio, “aquest any volem fer una campanya de difussió molt àmplia, perquè volem que aquesta qüestió, aquest assumpte, ixca al carrer i es parle d’això i així es trenquen mites”.  Perquè els xiquets amb aquestes qualitats «van a escola a aprendre, no a que els castiguen per saber massa».

Cal donar a conèixer les peculiaritats i particularitats de les altes capacitats a la societat per a què tothom ho entenga. “Perquè les persones amb altes capacitats poden ser un recurs per a motivar a la resta d’alumnes, aportar diversió a segons quina assignatura i contar-li-ho en el seu idioma de xiquet”.

El repte que tenen per davant és “aconseguir la implicació del sistema educatiu i dels professionals d’atenció temprana, facilitant la seua formació i comprensió sobre els procesos educatius i evolutius específics, relacionats amb el desenvolupament d’aquests xiquets i xiquetes”.

«Ellos nos necesitan hoy, nosotros los necesitaremos mañana» Julian C.Stanley