L’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó ha mort hui als 76 anys d’edat a la ciutat d’Alcoi, la seua localitat natal.

Aquesta autora valenciana, que va nàixer el 4 d’abril de 1943, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València, iniciant la seua trajectòria amb la consecució del Premi Víctor Català.

Isabel-Clara Simó deixa una obra amb més de cinquanta títols principalment de narrativa, després de dècades dedicades a l’escriptura. No obstant això, també va conrear la poesia, el teatre, l’assaig i guions per a la televisió.

Algunes de les seues obres més destacades són “És quan miro que hi veig clar”, “Històries perverses” (Premi Crítica Serra d’Or 1992), “Raquel”, 1992, “La Salvatge”, (Premi Sant  Jordi 1993), “Dones” o “Amor meva” (Premi Joanot Martorell el 2010).

Guardons

Isabel-Clara Simó va estar distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1999, fou Premi d’Honort de les Lletres Catalanes, Premi Víctor Català, el 1978,  Premi Andròmina de narrativa el 2001, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig, XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb “El meu germà Pol” i va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), així com guanyadora del 49é Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2017, entre molts altres guardons.