Escandinàvia. Arquitectura nòrdica contemporània

Alvar Aalto villa Mairea -1939

 

Vila Mairea (1939)

La Vila Mairea és un edifici històricament important i conegut internacionalment de l’arquitecte i dissenyador finlandès Alvar Aalto. Després de graduar-se com a arquitecte a Helsinki el 1921, l’Alvar Aalto aviat es va retirar del classicisme finlandès dels anys vint i, es va dedicar al nou funcionalisme internacional de l’època.

El funcionalisme és el terme de l’estil-històric per a un desenvolupament en arquitectura que va sorgir de la Primera Guerra Mundial i va marcar el període d’entreguerres. El funcionalisme es superposa amb el modernisme i de vegades s’utilitza de manera sinònima amb ell.

Vistes al jardí, des de el living room (Vila Mairea, 1939)

Paisatge i construcció

La Vila Mairea està situada a la part occidental de Finlàndia, a Noormarkku, la ciutat té uns 600 habitants. La casa està situada en una cimera envoltada d’un bosc de pins i molta vegetació, la casa està integrada en el paisatge, tot i que, la casa no està camuflada amb el paisatge sinó que té una expressió clara i destacada, dins del mateix. Els materials, l’escala i la forma estableixen els paràmetres que defineixen la relació de la casa amb l’entorn.

la xemeneia (la llar de foc), a l’interior de la Vila Mairea

La casa està construïda per un clima, on el fred, domina, gairebé, tot l’any; la casa està disposada i dissenyada en forma de L, que protegeix el jardí i la seva vegetació de forts vents.
L’ús de materials naturals, textures i disseny orgànic, connecta l’edifici amb la natura d’una manera especial i metafòrica.

Biblioteca privada de l’Alvar Aalto a la Vila Mairea 

Ritmes irregulars a la natura

El mateix Aalto, va declarar, sobre el ritme de l’arquitectura utilitzada a la Vila Mairea, aquestes paraules: “s’ha intentat evitar els ritmes arquitectònics artificials de l’edifici” (arkkitehti, Finnish Architectural Review, 1939). Aalto considera el concepte de “artificial” com a mecànica tectònica i una lògica dimensional, per tant, la composició de la vila i, el caràcter dels ritmes irregulars de la naturalesa, és espontània i impredictible. L’Aalto intenta evitar un “ritme artificial” al seu edifici, que és una lectura geomètrica fàcil de l’estructura. L’Aaltopresenta l’edifici com una mena d’unitat del bosc finlandès.

 

El racó, a la Vila Mairea, del PH Grand Piano

El PH Grand Piano, o simplement, el PH Pianette, és un model de piano dissenyat per l’arquitecte i escriptor danès Poul Henningsen (es.wikipedia.org/wiki/Poul_Henningsen).

El disseny va ser fruit d’una comissió de la productora Andreas Christensen que volia un piano funcional i modern. El 1935, el Henningsen, va dissenyar el PH Pianette per al mateix fabricant.

Per a seguir llegint aquest interessant post podeu punxar ací.

Per a consultar el blog punxeu ací.