Crònica d’un viatge de tardor: Des de Copenhaguen fins a Humlebæk

Copenhagen 

El dissabte passat, l’Anders (el meu marit) i jo mateix, ens vam enfilar camí de la capital de Dinamarca: Copenhaguen  ca.wikipedia.org/wiki/Copenhaguen, amb el propòsit, de gaudir d’uns dies de vacances, explorant, i intentant descobrir, les diverses ofertes culturals i d’altres, més mundanes, que ens podia oferir la ciutat més gran d’aquest petit país.

A Dinamarca, la població treballadora, té dret a sis setmanes de vacances, cinc per llei, i una negociada amb els sindicats. I la població “no treballadora”, els que reben suport econòmic estatal, tenen, dret a cinc setmanes de vacances; es a dir, pràcticament, tots els ciutadans, tenen dret a viatjar o fer vacances, tot i que, viuen dels diners estatals; això, és la gracia, de pertànyer, al sistema de benestar nòrdic.

SMK museum (Copenhaguen). Louise Alenius composició.
Foto: Sònia Bandholm

Fins ara, les vacances desitjades se demanaven, cada any, de maig a maig; aquest any, el govern a canviat el calendari vacacional (quelcom a veure amb els nous col·laboradors a les arques estatals; per a que tots, tinguin dret a unes vacances pagades). A partir de l’any que ve, se negociaran les vacances amb el teu ocupador (tan si es privat com públic) de setembre a setembre.

Esquema explicatiu del nou calendari vacacional

Al hospital, on treballo, va venir, fa poc, un noi del sindicat (més del 70% dels treballadors a Dinamarca, estem sindicats), i ens va explicar, als treballadors del departament, en què consistirà, el nou calendari vacacional (desprès de 8 anys, encara, no entenc ben bé com acaba de funcionar…un misteri, per a mi, vaja!)

Amb el nou calendari, de setembre a setembre, vaig, encara més perduda i, no sé encara, cóm m’ho faré l’any que ve?! Per a la meva tranquil·litat, ja que, vaig pensar que era l’única que no vaig entendre res de les explicacions del noi del sindicat (creia, que soles els danesos, ho havien comprès, que posseeixen un do especial!); però, una vegada acabada la reunió, vaig escoltar, que alguns companys tampoc havien aclarit res i, llavors, vaig arribar a la conclusió, que no era que jo era més “curteta” que ells, per el simple fet, de no ser danesa i no haver-hi menjat pa de sègol cada dia (el pa nacional) des de ben petita, simplement, no ho entén quasi ningú …En fi, per si de cas, jo vaig fent vacances, de tant en tant, fins que algú me “pegui el toc”!
Com us anava dient, l’Anders i jo, vam decidir anar-hi a Copenhaguen, fer quelcom interessant a Dinamarca i, a més a més, viatjar amb el cotxe elèctric (amic del clima!), que fa poc hem adquirit, per raons pràctiques (Anders se’n anat a treballar al sector privat i té un hora de desplaçament diari fins al seu nou lloc de treball, jo continuo amb la bici!) A Dinamarca, l’electricitat, es produeix d’una manera quixotesca, amb els famosos molins de vent, que aquestes ments, tan innovadores i despertes, han redescobert i fer funcionar, by the way, molt rentablement…

Cotxe elèctric (l’amic del clima)
Foto: Sònia Bandholm

Vam preparar uns sandwiches (de salmó, of course!) i, a mitat de camí, a Fredericia ca.wikipedia.org/wiki/Fredericia, molt a prop de  l’illa de Fiònia, i unida a aquesta, a través del pont, el Petit Bel, vam fer una parada per a carregar la bateria amb un carregador ràpid, operació, que normalment, dura entre uns 30-45 minuts; mentres, ens menjarem els sandwiches i anàrem al toilet…i el cotxe, s’anava “farcint” de electricitat (amb una capacitat de conducció, d’uns 400 km, amunt o avall, quan la bateria està carregada).

Per a seguir llegint aquest interessant post, punxa ací.
Per a consultar el blog, punxa ací.