Drømmen om Danmark

Noves tendències de l’art a la segona meitat del segle XIX

 

Drømmen om Danmark (Nationalromantisk)

L’exposició: Drømmen om Danmark (“El somni sobre Dinamarca”), que es pot gaudir fins al 18 d’agost, d’aquest 2019, a l’ARoS (Aarhus Art Museum), mostra grans formats i motius èpics de la segona meitat del segle XIX i, planteja, la pregunta: “Què es pot descriure, exactament, com a típicament danès?”

La qüestió sobre el fet de ser danès és, pareix ser, tan pertinent avui com va ser a finals del segle XIX. Aquest va ser un moment en què Dinamarca va patir grans canvis polítics, financers i militars. En la exposició: “El somni de Dinamarca” brilla una llum sobre les idees liberals nacionals que van florir en aquell moment i van ajudar a definir la percepció de Dinamarca i, de ser danès.

Vinteraften i skoven (Tarda d’hivern al boscVilhelm Kyhn

L’exposició, comprèn 70 obres de la segona meitat del segle XIX procedents de la col·lecció del museu, entre les quals figuren artistes com: en Janus la Cour  en.wikipedia.org/wiki/Janus_la_Cour, en Vilhelm Kyhn es.wikipedia.org/wiki/Vilhelm_Kyhn i el Christen Dalsgaard en.wikipedia.org/wiki/Christen_Dalsgaard. Tots ells, formaven part del corrent nacional romàntic i representaven el concepte de la Dinamarca moderna.

Intenció política? 

És una estratègia, una mica divertida, considerar aquesta nova exposició, especialment danesa, ja que, gairebé, l’ARoS museum aros.dk, acaba d’exposar, una antologia de l’Agnes Castle Møller: Heroes and Heroines. És difícil, per tant, alliberar-se, de la sensació que també hi ha un enfocament una mica cínic quan se sap que el Dansk Folke Parti (una mena de Partit Popular danès) ha escollit l’ARoS com un dels museus, al que volen treure les ajudes estatals; perquè no estan satisfets amb la línia molt contemporània que segueixen i de la que l’equip i administració de l’ARoS, estan molt orgullosos.

Brasen, i varmen. Foto: Erik Meistrup.

A la recerca de l’autèntic

El comissari de l’exposició, l’inspector del museu: l’Erik Nørager, ha explicat, clarament, el propòsit i la delimitació de l’exhibició. Es tracta, de mostrar “el paisatge real” i “la bella Dinamarca”, que es considera un to fonamental en la discussió d’alguns dels valors nacionals que s’estan discutint, en l’actualitat. Però, també,  assenyala que alguns dels projectes de restauració de la natura que actualment veiem (per exemple, al Parc Nacional de Mols nationalparkmolsbjerge.dk) tornen a indicar exactament el que aquests artistes van capturar i mostrar en les seves imatges, de manera que les pintures poden, per tant, també, explicar alguna cosa en relació amb la política actual, que posa èmfasi en la natura.

SOBRE EL PERÍODE

 

The Shore at Moesgård (Janus la Cour) 

La segona meitat del segle XIX es coneix com a període: romàntic nacional (Nationalromantisk). Aquests van ser moments de grans canvis a Dinamarca amb l’adopció de la Constitució el 1849 com un esdeveniment històric. L’any anterior havia vist l’abolició de la monarquia absoluta i una major part de la població sentia que ells, també, tenien veu per definir el “somni de Dinamarca”.

Al gener de 1859, un grup de ciutadans es van reunir a Aarhus; volien establir el primer museu d’art danès fora de Copenhaguen. Aquest va ser el començament del que ara és l’ARoS Aarhus Art Museum.


Janus la Cour, Udsigt fra Helgenæs, 1884, ARoS 

Sorprenentment, aquesta exposició, ha donat lloc a una revisió de la història de l’art danès. En la història de l’art tradicional, a l’escriptura, d’aquesta època, la segona meitat del segle XIX, és considerada com la continuació de l’època daurada (L’edat d’or danesa). Alguna cosa, culturalment parlant, passava a províncies (a Jylland!); denominació, una mica, condescendent. Aquesta exposició mostra les obres d’aquell període i moment, i, per a aquells que experimenten l’art, amb els ulls, és obvi, que hi ha una mirada renovada.

Aquests artistes van conèixer molt bé l’art de l’època daurada, ja que la majoria d’ells van estar al voltant de l’Acadèmia de les Belles Arts de Copenhaguen i van rebre classes pels seus professors. Però el seu objectiu era un altre. La majoria d’aquests artistes, també, van fer viatges d’estudi per Europa. En particular, es van interessar per París i per conèixer les noves tendències de l’art francès.
Poden seguir llegint aquest interessant article punxant ací.
Poden consultar aquest blog punxant ací.