Què passaria si la Karen Blixen no rebés el nom de baronessa “racista” o d’escriptora excèntrica?

És bruna i decadent, molesta i poc raonable, però també és divertida, amb molta voluntat i simpatia Tom Buk-Swienty, autor d’una de les biografies de l’autora danesa.

La Karen Blixen ca.wikipedia.org/wiki/Karen_Blixen regentava una granja de cafè a l’Àfrica oriental britànica…

Karen Blixen (1885 – 1962)

…quan la Karen Blixen s’embarcà, a bord del vaixell de vapor S/S Almirall, que va sortir de Nàpols el desembre de 1913 amb rumb cap a Mombasa ca.wikipedia.org/wiki/Mombasa, i s’acabà quan, el 1931, tornà, definitivament, a Europa, flaca i amb forats a les mitges.

A finals del segle XIX, els europeus, van descobrir que hi havia un lloc paradisíac (sòl desaprofitat!?), a la terra que havien passat per alt, perquè estava protegida per la selva, els pantans, les muntanyes i els deserts: les altes planes de l’actual Kenya. Amb uns tres milions d’indígenes a una zona el doble de la grandària de Gran Bretanya, s’hi trobava allà, buida i rica, a l’espera de la civilització? I van arribar, atrets per l’agradable clima de la terra alta i per la vida salvatge excepcional, i tot això (aquest fenomen) es va convertir en la moda més, de gama alta, del segle XX; anar de safari (alguns encara els dura…ja sabeu!) pel país dels kenyans; aquest país africà que, com a protectorat anglès, es va convertir en el pati de jocs d’aventurers rics i aristòcrates (europeus).

La Karen Blixen i el seu “tiet”, l’Aage Westenholz

Molts van quedar tan captivats pel país que es van establir i van invertir en granges de bestiar, lli i cafè…tot això, va ocórrer, quan un ferrocarril costaner, des del 1900, va permetre exportacions i mà d’obra barata.

A aquesta moda colonialista (que avui, percebem, com decadent), també se van apuntar, la  Karen i el seu marit, en Bror Blixen  en.wikipedia.org/wiki/Bror_von_Blixen-Finecke, que van arribar al país el gener del 1914 i, van començar a netejar la terra per a preparar-la per els arbustos de cafè; a uns 20 quilòmetres de Nairobi, que aleshores, només, era una petita estació de la ciutat.

Darrere de la parella hi havia un fons familiar amb l’oncle de la Karen, el ric Aage Westenholz, com a inversor principal. Uns anys més tard, es va ampliar la granja de cafè, fins convertir-se, en la granja més gran del país amb una superfície de 20 quilòmetres quadrats. Després de 17 anys de lluita per la supervivència, la granja va fer fallida el 1931, amb una pèrdua total per als inversors d’uns 100 milions de corones daneses, en diners actuals.

La Karen i el Bror Blixen, a la seva arribada a la plantació africana de cafè

Cansats de veure que l’oncle, s’exhibia, com a liquidador de la granja dels Blixen, la família Westenholz, va publicar, l’any passat, l’intercanvi de cartes entre l’oncle Aage i la Companyia de cafè que la Karen administrava; i, basant-se en aquest material, el historiador i periodista, en Tom Buk-Swienty  en.wikipedia.org/wiki/Tom_Buk-Swienty construeix, en primer lloc, la seva “reinterpretació” de l’aventura africana de la Karen Blixen, al seu llibre: Løvinden (2019). Perquè, encara que, se sabia àmpliament que la seva família donava suport a l’empresa, el “tiet”, l’oncle de la Karen Blixen va tenir, un gran paper protagonista, sobretot econòmic, en la gran aventura africana de la coneguda escriptora danesa; per lo tant, es incomprensible que no se’l esmente, ni tan sols, una sola paraula, a la seva coneguda novel·la: Memòries d’Àfrica (1937).

La Karen Blixen, desprès d’un dels seus primers safaris 

És per això, segons en Tom Buk-Swienty, que al 1937, si el seu oncle no hagués mort dos anys abans, hagués segut, quasi impossible, començar, el seu llibre més famós, amb la frase: “Tenia una granja a Àfrica ” i, sense aquesta icònica primera frase, i tots els “revolts” de grau poètic extrets de la “realitat”, per la seva autora, el llibre no tindria, segurament, el seu lloc distingit, en la literatura mundial!?

Aquí, l’autor del llibre, de caire biogràfic, sobre la Karen Blixen (Løvinde), s’aventura, en un “camp de mines” teòric literari, sobre la relació, entre realitat i ficció, simplificant, el seu projecte: escriure una versió nova i corregida de la història de la granja africana, una història en la qual l’oncle Aage, ja no és una figura a l’ombra, sinó que apareix, de sobte, com a homòleg igualitari.

Els primers anys, a l’Àfrica, van haver-hi intercanvis, entre la Karen i el seu marit, en Bror Blixen i després del divorci, la Karen Blixen sola, per un costat i en l’altra banda i, a casa seva, a Copenhagen, l’oncle Aage, com a president, que omple la caixa (de diners) i la tanca i, després, la torna a obrir …

És, certament, sorprenent, quant, no només, l’oncle Aage, sinó també la mare, el germà i les germanes van “escopir” a la caixa per a què la Karen Blixen pogués viure bé. “Jo no sóc barata“, com després, va confiar al seu germà, en Thomas Dinesen  en.wikipedia.org/wiki/Thomas_Dinesen.

Tommy i Tanne (La Karen Blixen i el seu germà, en Thomas Dinesen)

A més del milió de contribucions a la companyia, també l’enviaven “diners de butxaca”. I quan en Bror Blixen va comprometre el mobiliari de la granja, la família de la Karen, els van recuperar, per a ella.

La Karen Blixen sempre va viatjar en primera classe i sempre anava molt ben vestida. Durant una estada a París, va comprar roba per l’equivalent a 250.000 corones daneses. El seu comportament, espatllat, de classe alta, fascina i molesta a l’autor de la seva biografia (Løvende), i tot i que, cita la seva explicació, per a això, hom intueix el seu escepticisme.

– Si voleu seguir llegint aquest apassionant post, punxeu ací.
– Si voleu consultar la resta del blog, punxeu ací.