oodihelsinki.fi/en
Les biblioteques públiques d’Escandinàvia estan ben dissenyades i destinades a reforçar el teixit social, reflectint la història i els valors de la regió. Les nacions escandinaves van començar a desenvolupar les seves primeres biblioteques, construïdes amb aquests propòsits, cap al 1900 i, a mesura, que l’estat del benestar es va desenvolupar a partir de la dècada del 1930, van adquirir, una importància, com a institucions democràtiques.

Arquitectònicament, els dissenys van passar dels grandiosos estils històrics a un enfocament més senzill i funcionalista. Indicatiu de la seva importància cívica, les biblioteques es trobaven sovint al costat de parcs o places públiques.

Després de la Segona Guerra Mundial, les biblioteques escandinaves van ampliar el seu paper, oferint també espai cultural i, acollint activitats comunitàries. Més recentment, les biblioteques han assumit, el paper afegit, com a catalitzadors de la revitalització urbana.

ROYAL DANISH LIBRARY AND THE BLACK DIAMOND

La Biblioteca Real (Det Kongelige Bibliotek), i el Diamant Negre (Copenhague)

Una de les icones arquitectòniques de Copenhaguen, és un exemple que mostra l’evolució de les biblioteques escandinaves. La Biblioteca Reial data del 1906, una actualització d’un edifici proper del 1673 (actualment, Arxius Nacionals). Dissenyat pel professor Hans J. Holm en.wikipedia.org/wiki/Hans_J%C3%B8rgen_Holm, presenta una barreja eclèctica de precedents històrics.

El Diamant Negre (Den sorte Diamant

Com a reflexió dels seus temps, la Biblioteca Reial es va construir com a “temple del coneixement”, amb façana de maó, torres, finestrals, detalls ornamentats i canelobres. Una ampliació del 1968 d’una de les ales del davant de l’edifici del segle XVII, es va fer en estil funcionalista (aquesta nova ala del 1968, no va acabar d’agradar mai).

Si voleu seguir llegint aquest post tan interessant punxeu ací.
Si preferiu consultar el blog, punxeu ací.