Què fa que l’arquitectura escandinava sigui única? Escandinàvia, que en la seva definició cultural, més àmplia, inclou, Finlàndia i Islàndia, supera el seu pes, arquitectònicament parlant.

es.wikipedia.org/wiki/VM_Houses

 

Això no sempre va ser així. Fins al final del segle XIX, els països escandinaus eren considerats un pes lleuger arquitectònic, ja que, els seus castells, catedrals i altres edificis importants eren generalment construïts amb estils històrics copiats de l’estranger. La majoria dels edificis eren estructures de fusta, pedra i maó; construïdes per aquells que no tenien formació formal en arquitectura. Tot i això, van oferir solucions pràctiques a problemes específics de l’extrem nord, incloent-hi, la maximització de la llum natural i la calor durant els foscos i freds dies d’hivern.

La situació arquitectònica escandinava va començar a canviar a principis del segle XX, ja que els arquitectes van rebutjar l’historicisme i van barrejar nous estils internacionals i avenços tecnològics amb elements de les tradicions vernacles.

Això, va donar pas, a un escenari, on es van acabar de definir els trets dels edificis escandinaus: dissenys funcionals, atractius de manera minimalista i en equilibri amb la natura. Al mateix temps, els arquitectes van tenir un paper important en l’aparició del model del benestar social de la regió, que requeria un habitatge de qualitat per a tots els edificis públics per al bé comú.

ARQUITECTURA, a SUÈCIA

Moltes de les aclamacions internacionals de l’arquitectura escandinava a les primeres dècades del segle XX es van atribuir al: Swedish Grace, un estil que barreja el neoclassicisme amb els elements locals tradicionals. Entre els edificis destacats d’aquest període, destaquen l’Ajuntament d’Estocolm, acabat el 1923 pel Ragnar Östberg es.wikipedia.org/wiki/Ragnar_Östberg, que el diari Observer de Londres, va elogiar com: “potser el millor edifici públic construït a Europa des del segle XVIII“, i la biblioteca pública d’Estocolm (Stockholms stadsbibliotek), amb la seva sala central de lectura circular, el 1928, pel arquitecte Gunnar Asplundca.wikipedia.org/wiki/Erik_Gunnar_Asplund.

Biblioteca Pública d’Estocolm, 1928 del Gunnar Asplund

 

Ajuntament d’Estocolm, 1923 del Ragnar Östberg

El Gunnar Asplund va fer un gir cap a una nova direcció, a l’Exposició d’Estocolm del 1930, quan va començar a dissenyar amb un estil, fermament funcionalista, influenciat per la Bauhaus i Le Corbusier. Durant les dècades següents, el funcionalisme, va ser l’estil dominant a Suècia i en els primers anys va donar lloc a una sèrie d’obres que combinaven una estètica minimalista amb una qualitat humanista, que, sovint, falta fora d’Escandinàvia. Aquests treballs, van incloure: el cementiri Woodland (Skogskyrkogården), de 1940, del Gunnar Asplund i en Sigurd Lewerentz i l’església de Markusyrkan, d’en Lewerentzca.wikipedia.org/wiki/Sigurd_Lewerentz, de 1960, tots dos edifícis, a les afores d’Estocolm.

Woodland Cemetery, 1940 per l’Asplund i el Sigurd Lewerentz

 

Església de Sant Marc, 1960, pel Sigurd Lewerentz

Amb el temps, la qualitat del disseny, sovint, va quedar subordinada a les prioritats econòmiques i polítiques. “Els edificis suecs solen funcionar bé, però, rarament, són especialment divertits“, va assenyalar l’arquitectePer Kraft, el 2007.

De manera més positiva, hi ha hagut, ùltimament, nombrosos projectes notables, incloent la galeria d’art Artipelag  visitstockholm.com/see–do/attractions/artipelag, sensible al lloc, del 2012; i, la terminal del ferri de Strömkajen de Marge Arkitekter marge.se, del 2013; estructures contemporànies fetes de tombac (un aliat del coure-zinc) que encaixen bé amb una zona històrica davant del mar.

Artipelag galeria d’art (Estocolmo)
La terminal del ferri de Strömkajen de Marge Arkitekter

Al nord de Suècia, trobareu una de les gestes arquitectòniques modernes més conegudes públicament: l’Arbre Hotel. Aquest hotel de múltiples estructures, incrustat, al bosc suec, compta amb: El Cubo Espill (The Mirrorcube) del 2010, dissenayat per Tham & Videgård i La Cabina (The Cabin) del 2010 dissenyada per Cyrén og Cyréndezeen.com/2011/06/08/cabin-by-cyren-cyren. Les dues empreses són conegudes pel seu treball innovador i visualment impressionant.

The Mirrorcube, 2010 de Tham & Videgård; The Cabin, 2010 de Cyrén i Cyrén

visitsweden.com

 

 

Per a seguir llegint aquest interessant post, punxen ací.

Per a consultar la resta del blog, punxen ací.